Un món superficial
Explica'm on veus aquells defectes,
aquells que fan que ploris cada nit.
Perquè en tu observes un cos imperfecte
jo hi veig una societat amb el cor podrit.
Penso en el món en el que vivim,
com ens hem tornat tan superficials?
Criticant sempre sense empatia
tot allò que ens fa únics i especials.
Espero que quan et miris al mirall
ignoris aquesta gran inseguretat
i siguis capaç de reconèixer
tot el que vals de veritat.
Des de quan la bellesa està definida?
Qui ha dit que ens hem de cenyir en un prototip?
Alta, baixa, corpulenta o prima,
no importa, ets perfecte en qualsevol sentit.
Sandra Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada