Persones de veritat
En quin moment ens deixem atrapar
caient en el món perfecte?
On tothom intenta encaixar,
modelant ments dins un únic concepte?
Desde quan ens hem tornat tant superficials,
que només ens agrada el que ens fan creure?
Desde quan intentem encaixar en aquests ideals,
que desde sempre han estat fent-nos veure?
Qui tria el que és perfecte?
En quin moment ens ho creiem?
Qui són aquestes ments perverses,
de les que tots ens refiem?
Perquè no ens veiem perfectes?
Tal i com som?
Si al final l'únic real
és allò que ens fa especials.
Que té d’autèntic, ser igual als altres?
Que té d’únic, intentar ser “perfectes”?
Quan tots nosaltres en realitat,
som persones de veritat.
Irina Hernández
