Absència
transcendental
En la foscor buida, recordant
el dolor, l’agonia que et vaig fer
passar
Eclipsat per l’obscuritat, recobrant
els teus plors, els teus socors que
ningú va escoltar
El color vermell que governava el
nostre estatge
l’olor del pas de la fusta al carbó
tot el conjunt, en aquell bell
paisatge
havia causat una distorsió
Tu vas desaparèixer entre les flames
jo només vaig fugir com un traïdor
tu vas ser la resplendor d’una dama
jo la penombra d’un rei ple de buidor
La teva última mirada
no era sinó un recull de cendres
que es va emportar la ventada
d’aquells temps tan negres.
La por m’obre els ulls, desconcertat
el teu cor batega, un malson em tenia
cegat
gaudiré de la teva presència, ara que
està
i als daus no tornaré a jugar, o
aquest joc s’acabarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada